Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
Guardada durant més d'un any a la nevera, Tele 5 acaba de presentar-nos la segona temporada de Chiringuito de Pepe. Home, no es mereixia aquesta producció que l'enviessin 12 mesos al frigorífic. Aquest Chiringuito, ubicat a les platges de Penís-cola, és una historieta simpàtica, amb repunts de cursileria pel que fa al costumisme de les trames adjacents, però amb molta gràcia en els diàlegs de la trama principal, és a dir, entre els cuiners Santi Millán, Jesús Bonilla, El Langui, i el fitxatge puntual de Karra Elejalde; o sigui, que han incrustat un cognom basc per seguir la cresta de l'onada. Karra interpreta un temible cuiner que arriba d'Euskadi per ensenyar-los disciplina. Davant un caòtic plat que li preparen per donar-li la benvinguda, exclama amb ferocitat: «Jo he menjat coses que després d'haver-les cagat, ¡encara eren bones! Però això que em doneu és un intent d'homicidi en primer grau». És a dir, que els diàlegs són entretinguts, i les situacions, delirantment atractives. En aquest primer capítol hi han incrustat també dos representants del món de les bèsties no humanes, primer un tendre porquet -que fa un fantàstic paper, ingenu i entremaliat- i després un burret molt particular, amb el qual Santi Millán manté una pintoresca conversa, perquè el pollí es resisteix a portar-lo sobre la gropa. No crec que els col·lectius animalistes s'enfadin per haver posat en una telecomèdia un burro i un porquet. No hem vist cap maltractament ni vexació, tot al contrari. Això és com en el circ. Cada any en aquestes dates vaig amb la meva família a veure l'extraordinari i entranyable Circ Raluy, i a disfrutar amb el número clàssic, cèlebre, mític, de La gallina astronauta, on la gallina no pateix en absolut, bressolada i protegida tendrament pel gran Lluís Raluy.
