Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Han fos Esta casa es una ruina amb Equipo de investigación i els ha sortit Constructor a la fuga (La Sexta). És un producte entretingut. Primer ens van ensenyar la tragèdia, la desgràcia, l'infortuni. En el cas d'aquest primer capítol es tractava d'un jove matrimoni d'Armentia (Àlaba), parella humil, amb un fill de tres anyets, que viuen en una casa que no és una casa, és una trampa invivible. Goteres, esquerdes, parets que es mouen, sense calefacció, sense les condicions de seguretat mínimes. Un constructor mala bèstia els va prendre el pèl fabricant-los aquell nyap. Els va cobrar 180.000 euros. I de sobte arriba el miraculós Antonio Hernández, una espècia de Capità Enciam, o Capitán Mostolito de l'arquitectura. Constata la catàstrofe. O sigui, constata que aquella casa és una ruïna. I truca a la seva col·laboradora Eugenia, exmembre d'una unitat policial molt efectiva, perquè caci aquell constructor canalla que s'ha fugat i està en parador desconegut. O sigui, equip d'investigació a tota pastilla. Aquesta combinació -plor, drama i desemparament dels afectats, juntament amb indagacions d'investigació estrenyent el setge al malvat contractista- va conformar el clima. Vam passar de la tendresa i solidaritat envers els estafats, a la ira contra el miserable estafador. I el cercle es tanca, com es podia esperar, amb el final feliç. Antonio, al crit de: «¡Mai més tornareu a passar fred!», o sigui, a l'estil de Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué, els reconstrueix la vivenda. I aquell jove i humil matrimoni, i el seu fillet, abans tan desgraciats, ara arriben a la felicitat més absoluta. ¡Al·leluia! ¡Els miracles existeixen! Però només es produeixen a la tele, això sí.
