Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
La periodista Pepa Bueno, gairebé amb dolçor, i fins i tot amb pietat, li deia al president d'Extremadura José Antonio Monago: «Aquests certificats de viatges que vostè porta només certifiquen el pagament dels viatges, però no certifiquen què hi va anar a fer a les Canàries. No diuen res que hi anés a treballar (..) ¡I tots en caps de setmana!». ¡Ahh! Aquesta entrevista va ser el plat fort d'Un tiempo nuevo (T-5), programa que segueix sense aixecar el cap (9,6% de share), malgrat que en aquesta tercera entrega -potser l'última, vistos els resultats- s'han esforçat bastant. Davant les preguntes de Pepa, el president extremeny intentava justificar la seva notable i reiterada afició viatgera a les illes Canàries enterrant la periodista amb papers, muntanyes de papers, que eren extractes de la seva targeta Visa particular. O sigui, volia demostrar que diversos d'aquests viatges els va pagar ell de la seva butxaca i no a càrrec dels diners de tothom. Bonic intent. Però va ser inútil. Els espectadors tenim tots un comandament a distància, i practicant el sa esport del zàping vam veure que a La Sexta noche entrevistaven Ana Pardo de Vera, la periodista que ha aixecat al diari digital Público.es el pintoresc assumpte del viatger Monago. I allà la periodista explicava que en els vols d'avió que va pagar el president extremeny no se sap qui va viatjar. Se sospita que no era ell qui viatjava. ¡Ahh! Quin tema més apassionant el dels ocells volant, anada i tornada, de la Península a les Canàries. Als annals de l'ornitologia mundial no hi ha cap registre, de cap ocell, que hagi migrat 32 vegades en un any i mig de manera sistemàtica. És una raresa ornitològica colossal. Tant de viatge, en tan curt període de temps, provocaria un estrès en l'au que la deixaria estupefacta. ¡Ahh! Però sembla que els ocells de la política es regeixen per una altra mena de lleis. Sorprenents. I estranyes.
