Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
També ha volgut Risto Mejide (Viajando con Chester, Cuatro) sumar-se a l'excitació sobre el 9-N, i ha pretès una originalitat: viatjar a les zones limítrofes de Catalunya i preguntar si aviat allà hi haurà fronteres. Al Pont de Montanyana, al límit amb Aragó, deia: «Aquí hi ha cases amb el menjador a Espanya i el bany a Catalunya; s'haurà d'a-gafar el passaport per anar a pixar». ¡Ahh! S'ha de vigilar amb aquests tòpics tan suats, admirat Risto. Allà va entrevistar un pastor, Toñet lo Llarc, al mig d'un prat amb ovelles. Va ser una conversa desaprofitada. Es va tornar a recórrer al tòpic («Si Catalunya s'independitza les teves ovelles hauran de tenir passaport...»), i Toñet, tot un personatge, hauria pogut donar molt més de si. Va expressar la seva tranquil·litat sobre la independència. No li entrava al cap que una frontera pogués separar les seves ovelles. Però la seva personalitat, que intuïm sucosa i profunda, va quedar atrapada en una ràpida caricatura. Tampoc hi va ajudar l'última pregunta de Risto: «Escolta, Toñet ¿això de consolar-se amb les ovelles és un mite?», una cantada grinyolant, inconvenient, d'un frívol lletgisme. Home, amb aquesta entrevista potser el que el programa pretenia era acostar-se al clima que va aconseguir Miguel Delibes (1978) en el El disputado voto del señor Cayo, i que va encarnar magistralment Paco Rabal en la pel·lícula homònima que va dirigir Antonio Giménez Rico. Allà es va aconseguir elevar l'anècdota a categoria. A la tele aquestes elevacions molt rarament s'aconsegueixen.
