Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.

periodico

Quan els que fabriquen la ratomàquia Gran Hermano (T-5) es posen a jugar a ser Pitàgores, la trigonometria clàssica queda desballestada. ¡Ahh! Són molt bàrbars. Fa uns dies, quan els vaig parlar de l'actual ratomàquia, els vaig advertir que Merceditas i el seu equip havien de perpetrar alguna maldat perquè a la gàbia tot era pau, amor i benestar. I això ja sabem que no ho poden tolerar. O sigui que veient que un dels ratolinets (Omar) s'havia penjat ardentment d'una ratolineta (Paula), van mobilitzar de seguida les esquadres de xafarders que tenen en nòmina perquè pentinessin les Espanyes a la recerca d'alguna cosa que pogués desestabilitzar aquest tòrrid acoblament que s'havia conformat a la gàbia. La van trobar. Van trobar Lucía, una noia que era exnòvia d'Omar. I la van ficar de seguida a la ratomàquia, és clar. ¡Ahh! Amb aquesta maniobra van aconseguir destrossar ipso facto el teorema de Pitàgores. Allà es va conformar de seguida un triangle aberrant, amb dues hipotenuses (Paula i Lucía) que es van començar a barallar amb dents i ungles pel cateto (Omar). Resultat: el cateto va acabar menyspreant Paula i abraçant la nouvinguda Lucía, el seu amor d'abans d'entrar a la ratomàquia. Home, tot això ha produït una setmana de guerra a mort a la gàbia, que és el segell habitual de Gran Hermano, i que consisteix a fabricar triangles amorosos perquè acabin en batalles campals. No és la primera vegada que ho fan. A la ­ratomàquia 12+1 (2012) van fer el mateix amb una virtuosa noia anomenada Noemí. Tenia nòvio fora (Paolo) però un cop dins la van col·locar amb el bonic Alessandro, i és clar, només calia esperar que la naturalesa actués. Va arribar a treure tanta bilis aquest triangle que un dia es va personar al plató la mare de Noemí, va agafar la seva filla pel braç, i se la va emportar donant un sonor cop de porta. Merceditas es va quedar ­parada.