Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Deia Santiago Segura al capítol d'aquesta setmana de Viaje al centro de la tele (TVE-1), parlant d'aquells atractius presentadors que aterraven a les nostres saletes d'estar a través del televisor: «Es ficaven a casa nostra i... ¿qui s'hi podia resistir?». ¡Ahh! Efectivament. No es tractava de ser criatures més o menys boniques, es tractava que tinguessin calat, personalitat i que transmetessin una fiabilitat que ara s'ha perdut gairebé completament. Era un star-system molt diferent del que hi ha ara. Creaven escola. A TV-3, Carles Francino i Àngels Barceló van fer història. A TVE-1 va regnar Jesús Hermida molts anys. Abans que existís Ferran Adrià, Hermida ja experimentava sobre si mateix el concepte del desestructurat. Mentre donava les notícies, o ens explicava l'allunatge de l'Apolo XI, desestructurava la verticalitat del seu cos, torsionava la seva columna vertebral i dibuixava a la pantalla una postura acrobàtica tan sorprenent que gairebé podríem considerar-lo un precursor del Cirque du Soleil. Crec que va ser el primer presentador d'informatius, o almenys un dels primers, que va ser imitat pels humoristes i caricaturistes de l'època. O sigui, que va elevar la professió a la fama. A Viaje al centro de la tele van treure pinzellades de quan l'imitaven els del duo Cruz y Raya, amb Muñoz fent de mossèn Hermida, i Mota, de Nieves Herrero dient-li enrogida: «¡Eminència, eminència, ¿ser presentadora de televisió és pecat?». ¡Ahh! Efectivament, quan un presentador o presentadora d'informatius té criteri propi, i no s'adapta a les consignes, es transforma en un pecat. La importància, la rellevància, el prestigi i el pes específic d'un presentador d'informatius a Espanya ha acabat sent una cosa intolerable per als directius funcionaris. Principalment a les cadenes públiques. Ja figura als annals del periodisme modern, per exemple, l'enfrontament de Francino amb la direcció de TV-3 aquella nit d'estiu de 1998, quan es va negar a practicar al seu TN el veto que havia ordenat un conseller de la Generalitat sobre Josep Maria Flotats. Veto que l'obedient direcció de TV-3 li exigia que acatés, ¡ només faltaria!
