Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
No és cap novetat en l'imperi Mediaset el recurs, la utilització, d'una caixa com a element escenogràfic. A T-5, al Sálvame i al Deluxe, van tenir una caixa terrorífica durant molts mesos. Hi anaven submergint les seves criatures en nòmina (Kiko Matamoros, Karmele, Victor Sandoval...), i les sotmetien a un bombardeig audiovisual fent-los reviure els moments més durs i tràgics de la seva vida, infància inclosa. Eren sessions de tortura. Ploraven molt. Ara, la segona cadena de Mediaset, Cuatro, ens presenta una altra caixa (En la caja). És com una habitació o barraca, quadrada, en la qual també submergeixen un dels seus vips -aquesta setmana ha estat Pedro García Aguado, i la setmana que ve serà Juanra Bonet- i amb una grua la transporten a algun lloc perquè el famós que és a dins al sortir se sorprengui al veure una realitat que no coneix, i que investigui una mica aquesta realitat. Han començat traslladant Aguado al conflictiu barri ceutí d'El Príncipe, i així, de passada, han fet sinergia amb la sèrie homònima de Tele 5. ¡Ahh! Ho tenen tot estudiat. ¿I què hem vist? Doncs hem vist Aguado transformat en un succedani de reporter, pujant i baixant pels costeruts i miserables carrerons, parlant amb els espanyols musulmans que hi malviuen. No ha estat un exercici detestable. Aguado ha intentat conscienciar-nos. Però ha estat superficial el seu periple. Amb alguna pinzellada més a prop de la xafarderia que del reporterisme, com quan ha trucat a la porta d'una dona de 73 anys, Fátima -una Fátima ben diferent de l'esplendorosa Hiba Abouk-, i recorria amb la càmera el seu atrotinat vàter, detallant amb primers plans la seva intolerable latrina, a l'estil del que feien temps enrere als programes España directo, o a Callejeros, que quan enxampaven un pobre home gran, sol a casa, exhibien la seva misèria amb una delectació al servei de l'impacte i no del periodisme.
