Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Al final del programa Sense ficció d'aquesta setmana (TV-3), Óscar Sánchez va dir: «Me'n recordava d'aquella cançó que diu Libertad para ti, ya podrás volar de nuevo / Y cantar, sonreír, gritar a los cuatro vientos...». O sigui, que en la seva tragèdia, quan estava pres a Nàpols, patint, s'agafava a aquest tema del quartet Cachumba per poder seguir sobrevivint. Aquest treball que hem vist ara, a la tele, sobre el famós i lamentable cas d'Óscar, el rentacotxes de Montgat, té lectures superposades. Michele Catanzaro, periodista, ens les ha narrat en primera persona, a l'estil dels millors relats de sèrie negra. Primer com va arribar el cas a la redacció d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA: una carta manuscrita d'Óscar, unes lletres desesperades, a les mans d'Àngela Biesot, llavors periodista en pràctiques d'aquest diari. La reunió d'Àngela amb el company Antonio Baquero, periodista d'enorme experiència en l'àrea de la informació de successos. El seu olfacte el va alertar immediatament: el cas d'Óscar era un tema que mereixia seguir-se fins al fons. I immediatament Michele Catanzaro en acció, agafant les regnes, juntament amb Biesot i Baquero, del laberíntic entramat de despropòsits que assenyalaven Óscar, l'humil rentacotxes de Montgat, com un perillós capo del narcotràfic internacional, lligat a la camorra napolitana, responsable d'haver sembrat Europa amb quilos i quilos de coca. Paral·lelament, Catanzaro ens explica com va descobrint el factor humà d'Óscar, la seva tragèdia, la seva deportació a Itàlia, les vexacions i tortures que rep d'altres presos. I sobretot la seva desorientació. Óscar no entén res de la sinistra realitat que està patint. I en aquesta tasca d'orfebre meticulós, Catanzaro descobreix també que Óscar no és un cas aïllat: l'anomenada Euroordre és un formidable sistema per perseguir sospitosos, però no garanteix drets i es cometen injustícies enormes. Óscar és la punta d'un preocupant iceberg.
