Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
No s'ha acabat encara l'exitosa Velvet, i A-3TV ja ha obert una altra telesèrie: Sin identidad. Firma el producte Diagonal TV, una productora de solidíssim prestigi en el món de la ficció. La contractació d'intèrprets ha estat impecable, i és una aposta fonamental per consolidar-ne el resultat. Elvira Mínguez, Lydia Bosch, Victoria Abril, Tito Valverde, Jordi Rebellón..., i la protagonista, Megan Montaner (María), conformen un cartell de gran qualitat. Per aquest costat, bingo. La història, el guió, la trama, són figues d'un altre paner. El dia de la seva estrena, fa una setmana, van aconseguir l'arrencada més extraordinària que es pugui recordar en el món de les sèries. Ho van aconseguir amb un començament trepidant: la jove protagonista, ingressada en una llòbrega presó de la Xina, s'escapa com el Conde de Montecristo es va escapar del penal d'If. Per alguna cosa passa de dir-se María Fuentes a Mercedes Dantés, la noia. O sigui, un enginyós homenatge a Alexandre Dumas. Però dura poc aquest thriller vibrant sobre el passat. De seguida ens transporten a l'època més actual (Madrid, 2001), i del thriller passem al drama d'aquesta noia que descobreix que els seus pares -alta burgesia, high class- la van robar quan va néixer, 27 anys enrere, amb la complicitat d'una monja sense escrúpols; i es posa febrilment a buscar la seva verdadera mare. O sigui, entrem en una barreja d'intriga, suspens i costumisme. Ens fan navegar entre la high class del carrer Serrano, el lumpen choni existencial de la verdadera mare (Victoria Abril) i el truculent modus operandi de la monja malvada (Elvira Mínguez). I aquests tres ambients es dibuixen a cop de tòpics. ¡Ah! Podria haver estat greu. Però el conjunt se salva per la qualitat dels intèrprets i per la pulcritud dels escenaris. En la segona entrega, aquesta setmana, l'audiència ha baixat. Potser tornaria a pujar si no ens escamotegessin tant la part de thriller, el temps de María a les masmorres xineses, i la seva fugida/homenatge a Dumas.
