Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
El sorprenent cop que el jutge Elpidio Silva acaba de protagonitzar en la causa que se segueix contra ell, recusant i expulsant el seu propi advocat defensor, s'ha transformat en tot un espectacle. La majoria de ciutadans l'estem seguint amb una barreja de sorpresa, d'interès i, sobretot, d'ignorància. No entenem res. Per això celebro que a La Sexta noche hagin intentat il·luminar-nos entrevistant l'advocat recusat, Cándido Conde-Pumpido Varela. ¡Ah! Tractant-se d'un lletrat a qui el seu client ha acomiadat, ha despatxat, sorollosament i públicament, esperàvem que es presentés a la tele proveït d'espingarda i que llancés contra Elpidio Silva algunes perdigonades. Tot al contrari. Conde-Pumpido es va desfer en elogis al seu exclient. Va dir: «Elpidio Silva té una salut mental perfecta. És una persona brillant», i va rematar amb admiració: «Té mentalitat d'escaquista». O sigui, que aquesta última alabança es pot entendre com un avís a navegants: donat que l'estratègia és la base dels grans mestres d'escacs, Silva és un estrateg colossal. I Conde-Pumpido va afegir una cosa encara més meditable: ens va invitar tots a pensar en per què -després de més de 20 anys de jutge irreprotxable- ara Elpidio Silva es veu en aquesta sospitosa situació d'encausat, i gairebé a punt de ser inhabilitat. Efectivament: la tragèdia de Silva neix per haver ficat el banquer Miguel Blesa a la presó. Va ser la periodista Nativel Preciado, allà present, qui de seguida va preguntar: «¿Qui hi ha darrere de Blesa per tenir tant de poder?». El mateix entrevistat va respondre: «Perquè Blesa pogués arribar on va arribar, tothom sap qui tenia al darrere». O sigui, un tret per elevació dirigit a José María Aznar.
