Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
Acaba d'inaugurar Tele 5 una nova tanda de Los ojos de Belén. És una fórmula televisiva interessant: després d'haver construït aquesta cadena, durant deu anys -als seus platós-laboratori- una criatura nova, inèdita, amb molt ganxo popular, anomenada La princesa del pueblo, ara la treuen a passejar per l'exterior perquè vegem l'impacte, les espurnes, que es pugui generar entre el món real i ella. ¡Ah! Aconsegueixen contrastos fantàstics. Aquesta setmana, per exemple, la van submergir en el món de les mariscadores de l'illa d'Arousa. Allà Belén va entendre el dur i mal pagat ofici de la recol·lecció de la cloïssa. I després, buscant aquell punt de contrast impactant, se la van endur a Vigo i la van incrustar a casa d'una senyora que es diu Cristina que es dedica a donar classes de protocol fi i maneres per a gent de classe bona. O sigui, l'art de l'aparença. Llavors va sorgir la Belén més estupenda. La dama, d'una exquisidesa afectada, li anava dient: «Mira, Belén, aquesta crisi a Espanya li ha anat de meravella. Recorda aquest lema: 'No et calcis mai una sabata del número que no et correspon'. ¿Em comprens?» i l'ensinistrava a menjar només una miqueta del que et posen, a no omplir-se la boca, a saludar sempre somrient, a caminar amb l'esquena recta, a no tocar-se els pits amb les mans, a no apujar-se el sostenidor davant d'altres persones, a seure sense eixancarrar-se, a no ensenyar les calces quan s'encreuen les cames... ¡Ahh! Quina innocència la d'aquesta dama de Vigo experta en protocol. Seure sense ensenyar les calces, Déu meu, ¡que en seria del Sálvame i del Deluxe sense això! I és clar, com que Belén ja estava fins a la gorra de tota aquell romanço, va començar a escalfar-se per dins i va sorgir el gran moment. Va ser quan la fina dama li estava ensenyant les mans i l'exquisidesa de les ungles de porcellana. Belén, després de mirar aquelles ungles i aquella pell, va exclamar: «A mí m'agraden més les mans clivellades, endurides, de les mariscadores». ¡Ah! Va ser un cop fantàstic. Però no es va acovardir la dama experta en protocol. Li va contestar: «Belén, s'han de valorar aquelles mans quan som a taula, menjant les cloïsses».
