Tu i jo som tres, per Ferran Monegal
L'esquetx que han construït aquesta setmana a Polònia (TV-3) assimilant el problema Espanya-Catalunya a aquella conquista d'Amèrica de 1492, al marge de la causticitat i l'humorisme que implica, permet una suggerent lectura. Artur Mas i Duran Lleida, disfressats de caps indígenes, reben el conquistador Colom, que acaba d'arribar amb la seva caravel·la. En el cap Mas s'adverteix una certa reticència a la colonització, però Duran abraça amb alegria la proposta, i exclama eufòric i contentíssim: "És un colonitzador dialogant. ¡Segur que ens oferirà mirallets i bolígrafs de colors!". Bé, fins aquí l'espuma sarcàstica, el sifó satíric, a més de la divertidíssima mossegada a Duran, com a Polònia acostuma a ser preceptiu. Però de sobte Mas es rebel·la una miqueta i adverteix al colonitzador: "Bé, doncs faré una consulta a la resta dels indis". ¡Ah! És meditable aquesta expressió "a la resta dels indis". Pressuposa que ells, els caps de la tribu, també són indis. En efecte, així succeeix normalment: els líders de les tribus d'indígenes habitualment són indígenes. Permetin-me no obstant que en aquest cas concret tingui els meus dubtes. No n'estic segur que aquests dos caps indis que ens han dibuixat els polacs siguin realment indis com els de la resta de la tribu. En tot cas són indis proveïts d'unes característiques existencials diferents. Experts en supervivència, són verdaders mestres en l'art del funambulisme. Segons com bufi el vent, actuen, no actuen, canvien de direcció, s'acomoden o simplement dissimulen fent posturetes. La tribu que estava amagada rere la frondositat selvàtica, i que no hem vist, aquests són els verdaders indis. Una colossal massa d'indígenes en teoria dividits entre els que no volen saber res de Cristòfor Colom i els que volen bolígrafs de colors i mirallets.
