Tu i jo som tres, per Ferran Monegal
Existeix, es constata, una predisposició molt bonica deJordi González,de la productora La fábrica de la tele, i de Tele 5, la cadena que els dóna visibilitat, els impulsa i els sustenta, per la figura deMario Conde.Tenen predilecció per aquest exbanquer i expresidiari. L'entrevisten amb regularitat. Ara, després de les eleccions gallegues -a les quals s'ha presentat sense aconseguir cap escó-, DonMarioha tornat a visitar El gran debate(T-5). S'hi va presentar amb una vehemència molt guerrera. Va carregar ferotgement contra la classe política que controla Espanya («Són el principal problema del país. S'han transformat en una casta tancada»); va denunciar que no li han permès l'accés a la televisió pública gallega (TVG); va acusar de coaccions algun partit gallec molt important; va reclamar amb urgència que la societat civil prengui l'alternativa i sigui ella la que gestioni Espanya. Sobre Catalunya, va considerar que no ha estat mai una nació, i referent a Banesto -el tema recurrent que sempre l'acompanya- va argumentar que mai va tocar ni un cèntim, perquè«abans d'arribar a aquest banc, ja era un home molt ric: amb la venda de l'empresa Antibióticos vaig guanyar 13.000 milions de pessetes. Tenia 37 anys».Un pintoresc argument de defensa: pressuposa que si un és molt ric ja no en vol més, cosa que la història del món desmenteix a cada instant. Va ser, doncs, una sessió molt completa, una espècie dej'accusede DonMario. ¡Ah! Devia quedar reconfortat: la televisió pública gallega no li va donar canxa, però ha tingut, en canvi, la potent T-5 al servei de la seva denúncia i malestar.
