Tu i jo som tres, per Ferran Monegal
Va ser divendres passat. Eren exactament les 10 hores i 12 minuts del matí. Les dues reines de les dues grans cadenes del telehipòdrom, la senyoraGriso(A-3 TV) i la senyora Quintana(T-5), cada una pel seu costat, van coincidir a enviar les seves esquadres fins al districte madrileny de Vicálvaro, a la caça d'algun familiar deGabriel, el nen d'11 anys d'edat trobat ofegat. I efectivament els equips dels dos programes van trobar una joveníssima noia,Mijaela, cosina del nen mort, i sobre ella es van posar com ocells rapinyaires. La imatge que van projectar va ser particularment salvatge. Enmig del carrer, la noia parada, subjectada, empresonada com en un tètric entrepà per les forces vives de cada una de les dues reines televisives dels matins. A saber: a la seva dreta un reporter d'Ana Rosa Quintana,a la seva esquerra una reportera deSusanna Griso,tots dos amb els seus micròfons a les mans, a manera d'armes; i la joveMijaelaenmig de tots dos, assetjada, literalment afusellada a preguntes que l'anaven disparant des d'un costat i l'altre. I perquè acabés completament estabornida, el de Tele 5, a més a més, havia col·locat unpinganilloal timpà dret de la pobra noia, i per tant a més a més del foc creuat de preguntes que li propinaven els seus guardians era bombardejada també, i simultàniament, per la senyoraQuintanades del plató central de Tele 5. ¡Ah! L'estampa, el quadro, l'aiguafort que van aconseguir -els dos programes emetien simultàniament el mateix atac- va ser una de les més nítides plasmacions de com pot arribar a ser de cafre la tele quan desferma la seva voracitat. No va acabar aquí aquest aquelarre. En el seu afany per tenir en exclusiva les paraules deMijaelaels reporters s'anaven interpel·lant entre si, forcejant amb els micros, trepitjant-se les preguntes, intentant cada un guanyar la batalla sobre lapeçaobjecte de la seva envestida. I lapeça, és a dir, la cosina de Gabriel, enmig de tots dos, absolutament torbada i sacsejada.
