Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Tortura porcina i esclavitud humana
L'impacte de la tortura porcina ha tapat l'esclavitud humana. El paisatge d'una granja plena de porcs en estat lamentable, malalts, amb llagues, inflats, amb extremitats fracturades, alguns fins i tot morts, tirats per terra i canibalitzats allà mateix pels seus propis congèneres, aquest truculent paisatge que les càmeres de Jordi Évole (Salvados, La Sexta) ens han ensenyat ha provocat molt horror en l'audiència. Molta indignació. Hi estem d'acord, aquella granja que Évole ha trobat no és una granja, és una canallada. Ha sigut un impacte emocional brutal. No obstant, hi ha hagut un altre moment en el seu programa que sembla que ha impactat menys. Ha sigut quan Évole i el seu equip s'han plantat davant d'un escorxador porcí de la zona de Vic -que a ple rendiment té la capacitat de sacrificar 850 porcs per hora- i han començat a parlar amb els empleats que hi treballen. Eren tots negres. Tots africans. Immigrants desesperats que accepten el que sigui a canvi del salari de la fam. Van explicar les seves condicions laborals. Jornades maratonianes i enrolats com a falsos autònoms, com a falsos cooperativistes d'una cooperativa falsa. No tenen dret a res. Ni baixa per malaltia, ni prestacions, ni seguretat, ni dret a l'atur. S'han de pagar de la seva butxaca el ganivet, les botes, els guants... Fins i tot han d'abonar el preu de la targeta de fitxar. «Són esclaus», deia Montse Castañé, coordinadora obrera sindical: «Aquí val més el porc que va penjat que el treballador». I un africà va advertir davant de la càmera: «Cap català treballa aquí». ¡Ah!
