Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Navarro, Duran i Chicote.
Ara mateix, la Pesadilla en la cocina de Chicote s'ha quedat curta: l'ardent actualitat política ens presenta malsons molt més terribles. Per exemple, els que estan tenint lloc a les cuines de Pere Navarro i de Josep Antoni Duran Lleida. Aquesta setmana Chicote va fer un mix, un resum, de les seves tres temporades. Va comparar els desastrosos cuiners que ha conegut amb els set pecats capitals. Va ser un exercici molt enginyós i entretingut. A parer meu, el premi gros del pecat de la ira l'hi haurien de donar a Antonio, el pintoresc, colèric i també divertidíssim propietari de la Taberna La Concha, ubicada davant de l'ermita del Rocío. ¡Ah! Quina criatura. M'estranya que Antonio no hagi estat fitxat per alguna cadena televisiva. Dins de la seva desballestada iracúndia, ha aconseguit que els espectadors ens partíssim de riure. Fitxeu-lo, que és una perla despendolada i naïf realment molt atractiva per al xou televisiu. Malgrat les tones de brutícia que ha trobat -ratolins i escarabats inclosos-, Chicote no ha abdicat mai. Ha lluitat, ha suportat el vòmit i el fàstic i ha intentat reflotar empreses llardoses. Navarro i Duran Lleida, en canvi, han sucumbit al desgavell de les cuines dels seus partits respectius. És tema per a Polònia, és indiscutible.
