Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. 20150110
El divendres va ser francès. Totalment. L'atenció informativa estava fixada en els dos comandos del terror gihadista incrustats a la Porte de Vincennes de París, i a la petita localitat de Dammartin-en-Goële. La tarda va ser particularment intensa. I vam buscar àvidament a la tele la informació, narració i visualització dels esdeveniments que s'anaven succeint. Va ser durant la tarda quan es va produir l'assalt i la desactivació de la macabra operació terrorista. I va ser a La Sexta, en el programa Más vale tarde, on vam trobar informació i respostes. La majoria de cadenes no van alterar la programació. Al canal 24 hores de TVE, i al 3/24 de TVC, és veritat que van informar de manera continuada. Però la combinació de Más vale tarde, afegint a la informació directa, l'anàlisi i la reflexió, va ser poderosa. Van obtenir el seu rècord d'audiència: 10,5% de share. Mamen Mendizábal i Manu Marlasca van fer un treball impecable conduint el programa, organitzant les intervencions en directe dels corresponsals de la cadena a París i Dammartin (Nuria Zamora i Daniel Puchol) i donant entrada al plató a diferents opinadors que anaven aclarint les coses, com la cap de redacció de France-Presse a Espanya, Michaëla Cancela, o plantejant preguntes sanament incòmodes, com va ser el cas del portaveu del Sindicat Unificat de Policia, Javier Estévez. Aquest agent va abordar diversos temes mentre observava a la pantalla, amb Mamen i Manu, les accions policials franceses. Va advertir: «Si això passés a Espanya tenim grups especialitzats, els geos i els goes, perfectament preparats. Però amb mitjans insuficients. Estem antiquats pel que fa a mitjans (...) Són els polítics els que decideixen en quin moment la policia ha de passar a l'acció. ¿Estan preparats els nostres governants per prendre aquesta decisió? (...) Recordo aquell moment tan dur, que vam aguantar i ens vam empassar estoicament, l'anomenat assalt de Leganés, després de l'11-M. Hi va haver precipitació. Es va saltar algun protocol. Aquest tema està jutjat i existeix suficient paper escrit perquè jo no parli».
