Tu i jo som tres: Marujita Díaz
L'impacte més tremendo del Deluxe (T-5) de la matinada d'ahir no va ser el tema de l'empresonament de José Fernando, el fill d'Ortega Cano. Havien preparat un combat entre la seva nòvia, la Michu, i un amiguet traïdor, el Polilla, més una entrevista gravada amb un altre pintoresc ocellet anomenat el Lija, i els del Deluxe havien dipositat grans esperances contractant aquests tres elements. És veritat que amb les seves llengües bífides es van anar traient els ulls. Però aquest tipus d'intervencions forenses ja estem cansats de veure-les en aquella morgue. El festival de vísceres i misèries escampades pel plató, setmana rere setmana, any rere any, a casa ja només ens provoquen ensopiment. I aquella nit només ens va despertar Marujita Díaz quan va arribar en qualitat de telonera. ¡Ah! Quina estampa. Quin akelarre conformava ella sola. Anava semiencorbada pel pes de les joies que portava penjant del seu cos. Canells, dits, orelles, coll... no quedava en la seva anatomia ni un sol espai per a un pedrot més. I al veure aquella exageració d'anells, polseres i arracades, els xafarders van voler saber si eren joies bones, o bijuteria de tot a cent. Van trucar a un gemmòleg perquè perités sobre la marxa la mercaderia present. I aquella criatura va acabar amorrada sobre Marujita, gairebé enfilada al seu frontis, analitzant amb lupa l'ostentós collaret que duia al coll. Va acabar dictaminant que tot el que penjava de Marujita era bo. I María Patiño, meravellada, va exclamar: «¡Porta a sobre més d'un milió d'euros!». ¡Ah! Aquell va ser el cop més tremendo de la nit. Un demolidor impacte etzibat amb aquell repertori de maragdes, robins, diamants i or al pes. Els pedrots podien ser bons, no ho dubto, però llançats des de la tele, van tenir el mateix efecte que una cruel lapidació, a pedrades, contra l'empobrida audiència que ho estàvem veient.
