Tu i jo som tres. L'estelada de Calçada. 20140124
Sembla que ha causat més interès el lluïment d'un pin amb l'estelada a la màniga de la seva jaqueta, que l'excel·lent reportatge que ens ha ofert des de Kabul. Estic parlant del retorn de Miquel Calçada a TV-3 amb els seus Afers exteriors. El seu viatge a l'Afganistan ha estat una incursió lluminosa sobre la realitat d'un país que fa 30 anys que està en guerra, guerres que s'han anat encadenant una darrere l'altra i han marcat i condicionat moltes generacions . La visita de Calçada al centre mèdic que dispensa pròtesis als milers de mutilats -molts d'ells nens- per les mines que hi ha sembrades per tot el país ha estat particularment dura, crua i real. La seva immersió, després, en un camp de desplaçats que han fugit de la zona talibana de Kandahar, un verdader camp de refugiats, ha estat una visió tan esquinçadora que fins i tot el mateix Calçada, a l'allunyar-se del camp, murmurava completament touché pel que acabava de veure: «Em provoca un sentiment de culpa girar cua i deixar enrere tots aquests nens que no esperen res, que no coneixen res més que la misèria». ¡Ah! Jo crec que Miquel Calçada, al llarg dels anys de viatger, ha consolidat una manera de mirar, una manera d'ensenyar-nos el món, amb un segell personal més que notable. En aquesta ocasió, no obstant, sembla que el segell que ha quedat més ressaltat ha estat el de l'estelada enganxada a la bocamàniga. Home, si portar l'estelada, i exhibir-la, és sinònim d'independentisme, Calçada demostra ser conseqüent amb la seva manera de pensar. No ha amagat mai el seu independentisme. A mi no em molesta que en un programa d'autor, on explica els seus cèlebres monòlegs interiors, plens de missatge, d'opinió i d'ironia, Calçada expliciti el seu ideari personal. Una altra cosa seria que fos presentador del Telenotícies.
