Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
Entrevistava Lidia Heredia, al matí, a Els matins (TV-3), l'admirat conseller Raül Romeva i, és clar, com que el Govern espanyol està sotmetent la seva cartera ministerial a un tremend procés d'evaporació sobre la marxa, Lidia es preocupava pel tema i li deia amb tendresa: «¡Vostès fins i tot han hagut de posar Típex a la seva targeta de visita!». ¡Ahh! És un tema dolorós, hi estem d'acord. Que a un ministre acabat de nomenar li vagin passant Típex per sobre del seu càrrec, diluint-lo i desnaturalitzantlo, és francament irritant. Però Romeva, que és una criatura potent i està en forma, creix davant les adversitats. Li va la marxa. I li va contestar a Lidia, per tranquil·litzar-la: «No, no. Li demostraré que no hi ha Típex ni res». I posant-se la mà a la butxaca de l'americana va treure una flamant i acabada d'estrenar targeta de visita, i gràcies a un complet primer pla de les càmeres vam poder llegir: Raül Romeva, Minister of Foreign Affairs, Institutional Relations, and Transparency. ¡Ah! Quina alegria va tenir Lídia -i nosaltres a casa- al comprovar que, en efecte, no hi havia rastre de Típex ni de cap altre pervers element que li diluís el càrrec. No obstant, a l'advertir que la targeta era en anglès, Lidia va tenir un rampell molt bonic, molt nostrat, i va preguntar: «Escolti, ¿i no té targeta en català?». I Romeva, com un llamp, va tornar a posar-se la mà a la butxaca, en va treure un feix i li va ensenyar la targeta de visita en versió catalana. ¡Ah! Hem assistit a un cop televisiu apassionant. Molt visual. Molt plàstic. I a la vegada reconfortant. Per a un càrrec com el de conseller o minister de govern, anar pel món sense targeta de visita és no ser ningú. Encara que les noves tecnologies estan acabant amb elles, és bonic mantenir-les. És un detall que transmet informació i dóna confiança. A finals del segle XIX, a Anglaterra i a França, van començar a incloure a les targetes la fotografia del titular. Va ser una incrustació socialment molt ben acceptada. L'escapista Harry Houdini es va fer posar a les seves targetes una frase que deia: «The man from beyond», o sigui, «L'home del més enllà». Era una mica inquietant, però és millor que el que va fer Ramón Gómez de la Serna, que es va fer inserir, al costat del número de telèfon, la frase: «No truquin abans de les tres de la tarda». Donava una imatge de tremend calavera.
