Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
Eixam de senyores. «Golondrinas viajeras que vuelven de nuevo a su hogar», deia Compay en el seu tremendo bolero-son Fidelidad. A la tele hi ha setmanes que només hi ha enrenou de dames. Arc iris de boquetes pintades. Algunes amb rictus de drama. Bárbara Rey ha estat en el Deluxe (T-5) per donar fe de la depressió que l'envaeix. «Els homes s'han acostat a mi perquè era guapa. Ara ja no em miro mai al mirall. Fa molt de temps que no em sento desitjada». O sigui, que Bárbara ha tornat a la tele per explicar-nos que el temps deixa un rastre insuportable. Jo la segueixo trobant guapa, aquesta senyora, malgrat la seva mala digestió dels anys. En un rapte de coratge va advertir que podria arrencar-se de l'ànima un llibre de memòries íntimes i personals. No sabem si era un sarcasme o una amenaça als regis amants que han passat per la seva vida. «¡Seria una bomba!», li deia María Patiño més il·lusionada que espantada. «Però s'hauria de publicar fora d'Espanya», va advertir Bárbara. ¡Ah! Que no es preocupi, la senyora Rey. Anirem a Perpinyà a comprar-lo, com quan anàvem a veure el tango de Maria Schneider i Marlon Brando.
