Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
El setembre vinent TV-3 complirà 30 anys d'edat, i per anar escalfant l'efemèride acaben d'estrenarLa meva, un repàs festiu i alegre a la història d'aquests 30 anys de la Televisió Nacional de Catalunya. D'entrada agraeixo com a espectador que hagin encarregat la conducció d'aquesta espuma aRoger de Gràcia, una criatura que té almenys dues virtuts: el do de la simpatia i l'habilitat de no caure mai en la carrincloneria. Les dues qualitats fluïdifiquen, refresquen, aquest repàs, aquest zàping seriat, construït amb enormes dosis d'autobombo i meliquisme, i al qual han afegit, a tall d'estrambots, algunes pinzellades dels crítics per donar un toc de dissidència i que el conjunt resulti més versàtil i entretingut. Aquest zàping per entregues sembla que serà temàtic: han començat amb el món de les sèries, d'això que en diuen la ficció. Home, mirat en diacronia, a TV-3, com a la resta de cadenes públiques del telehipòdrom espanyol, la ficció no és patrimoni exclusiu de l'àrea de l'entreteniment. Al llarg dels anys hem vist que això de la ficció també ha envaït l'àrea dels informatius, sobretot quan sorgeixen notícies de martingales nostrades delicades i espinoses. Però no ens posarem mesquins. Estan de celebració, i aLa meva, quan parlen de ficció, es refereixen a aquell corpus de dramatitzacions glorioses, des deLa granja, oEstació d'enllaç, fins aPolseres vermelles, a la qual han dedicat molta atenció probablement perquè és garantia d'audiència. Però el que més ens ha agradat a casa ha estat la resurrecció dePalomino. ¡Ahh! Recuperar aquesta cèlebre creació d'Oriol Grauha estat suggestiu.Palominodeia, parlant de com es fabrica la ficció de proximitat en les sèries de TV-3:«Alguna vegada surt un pispa o un xoriço d'estar per casa que parla català. Però resulta poc creïble. Tothom sap que els nostres lladres catalansporten corbata i acostumen a robar d'un milió d'euros cap amunt». ¡Ahhh! Et trobàvem a faltar, granPalomino.
