Transversalitat néta-avi
Perfecta arrencada d'El número 1(A-3 TV). El dissenyador d'aquesttalent show, el saviTinet Rubira(Gestmusic), ens va llançar tot just començar una combinació imbatible: va seleccionar els concursantsAmaia RomeroiAlberto Pestañaperquè obrissin el concurs.Amaia, deliciosa nena de 13 anys, tocant el seu ukelele, va interpretar aquell alegre tema delsBeatlestitulatHere comes the sun. I, a l'acabar, es va quedar a l'escenari perquè immediatament va entrar Alberto Pestaña, de 73 anys, que va cantar el celebèrrim tangoVolver. O sigui, mantenint en escena dues criatures, dos cantants, amb 60 anys de diferència de l'un a l'altre, es va aconseguir un esplèndid i atractiu cop televisiu: el que els experts denominenla transversalitat, és a dir, que des de casa quedéssim tots atrapats, des dels néts fins als avis. ¡Ahhh! Tan perfecta estratègia va ser recompensada: el programa es va acostar al 21% de quota de pantalla, i va deixar tres punts per sota laratomàquiadeMerceditas. Aquest xou musical,El número 1, ha tingut, a més a més, un altre cop extraordinari, llançat també molt sàviament, aproximadament una hora i mitja després, amb l'objectiu de seguir mantenint el nivell d'interès en cotes altíssimes. Em refereixo a l'aparició de la sopranoDana Kozak, d'origen ucraïnès però resident a Cantàbria. La seva interpretació de l'àriaO mio babbino caro, de l'òperaGianni Schicchi,deGiacomo Puccini,va ser un instant sublim. Excel·lent nit d'entreteniment televisiu, en suma. Els primers plans sobre les cares del jurat (Miguel Bosé, Ana Torroja, Sergio Dalma, David BustamanteiNatalia Jiménez) van demostrar amb quina intensitat i amb quanta passió seguien les actuacions d'aquests 17 concursants, trets d'una estimable tasca per les Espanyes, a la recerca no d'artistes principiants, sinó de professionals que estan a l'espera que el seu talent sigui reconegut. S'ha d'advertir, per exemple, que l'avi del conjunt, aquest sensacionalAlberto Pestaña, va debutar en el Festival de Benidorm... ¡del 1963!
