Televisió Monegal

periodico

Comprovació sensacional. Les tàctiques d'evasió, els autismes i els exabruptes de què va fer gala l'exhonorable al Parlament van ser fruit d'un meticulós estudi-aprenentatge del musical que va fer Polònia (TV-3) dijous, el dia abans de la seva compareixença parlamentària. Clavat. Tots els que vam veure la cançó del Pujol de Polònia, i 24 hores després el Pujol real, vam poder comprovar el mimetisme entre tots dos. Posem només dos instants. Un, quan el Pujol del musical deia «Com que sempre em votaven durant 23 anys, no compten els meus enganys». ¡Ahh! Això és, exactament, el que va dir l'endemà l'altre Pujol, el que estava davant els diputats, quan va advertir, aïrat, que a ell l'havien votat lliurement durant 23 anys, i que si hi hagués corrupció no s'hauria pogut ocultar durant un període tan prolongat. Un altre instant: quan el Pujol del musical cantava dijous «A Convergència sempre hi he trobat ¡tota la complicitat!», el Pujol de divendres va demostrar que, efectivament, els diputats de Convergència allà presents estaven alliçonats i la seva complicitat amb ell era total. No només no li van fer ni una sola pregunta, sinó que es van dedicar a carregar contra els diputats dels altres partits per haver-se atrevit a formular preguntes tan impertinents i desagradables. ¡Ahh! Que bonic que és comprovar que Polònia ha estat la gran inspiració de l'exhonorable. Com que els polacs són mestres en l'art del sarcasme, i que el Pujol que han dibuixat en el seu musical és d'una cara dura colossal, el més fantàstic ha estat comprovar que al Pujol real li ha sortit una imitació perfecta del seu homònim polac. O sigui, n'hi ha per llogar-hi cadires.