tan-cerca-tan-lejos
La nova pel·lícula de Cédric Klapisch és el preludi d’una comèdia romàntica. Els seus protagonistes estan destinats a trobar-se, però el francès posposa constantment aquest moment; prefereix invertir temps a psicoanalitzar una societat en la qual les persones s’aïllen i es deprimeixen, i es freguen entre si sense veure’s. En el procés, reitera la seva habilitat per retratar relacions humanes de manera honesta i sensible, però els seus personatges no arriben a prendre vida; funcionen gairebé exclusivament com a capdavanters d’una reflexió més aviat trillada sobre la solitud típicament urbana i d’un lament sobre la nostra dependència tecnològica que arriba 10 anys tard.
