Servei complet a domicili
Poques vegades hem vistAlbert Om(El convidat, TV-3) més admirat, més impressionat, més subjugat com en aquesta ocasió ambLluís Llongueras. Ha passat un cap de setmana amb el famosíssimcoiffeur, i en un moment donat, asseguts al porxo, al costat del jardí de la casa, aOmse li va ocórrer interessar-se, aprofundir, en aquella etapa en què un joveníssimLlongueras, més de 50 anys enrere, començava a guanyar-se la vida com a perruquer itinerant. Deia aquest fantàstic estilista:«Jo treballava fent domicilis. No tenia establiment propi. Anava a les cases de les senyores. I moltíssimes vegades saltava l'espurna. Eren dones insatisfetes, o dames amb molt de recorregut que no en tenien prou d'estar casades. Van ser uns anys intensíssims. Fixa't que jo em vaig arribar a casar per tenir un repòs, un assossec, sexual i anímic». ¡Ahhh! La cara d'Albert Om era d'admiració absoluta. Captivat, extasiat, bocabadat davant d'aquella colossal trajectòria d'espurnes i més espurnes per infinitat de domicilis,Omno es va poder reprimir i li va demanar:«¿Et puc preguntar, Lluís, amb quantes dones has estat?»ILlongueras, somrient com somreiaMefistòfilalFaustde Goethe, li va respondre:«No les he comptat mai però... bastants centenars, bastants centenars, sí». ¡Ahh! Va ser tot un miracle queOmno caigués rodó a terra. Meravellat, anava repetint:«¡Centenars, centenars!»,iLlongueras, constatant l'excitació que provocava, va rematar fent-li una reflexió:«I sort que no he sigut un home guapo, perquè ja estaria mort, segurament». ¡Ahhhh! Apoteòsic. Es confirma amb aquesta sensacional confessió que les perruqueries amb un final feliç, lluny de ser un invent xinès, són un invent ben nostrat, català, autèntic. S'ho va inventarLlongueras als anys 60 quan practicava la perruqueria itinerant, fent domicilis i proporcionant a les senyores un servei impecable i complet.
