Rescatada per la seva mare
No té cap mena d'importància qui hagi estat el guanyador de laratomàquia Gran hermano(T-5). De fet, la final va ser dilluns, i ahir van tornar a ficar els mateixos ratolinets a la gàbia per tornar a començar. O sigui, la papilla que no s'acaba mai reescalfada una vegada i una altra. L'engrut interminable. Aquí el més rellevant, el que és realment nou, el que és colossalment important, és que per primera vegada en 12+1 edicions, o sigui, per primera vegada en la història de laratomàquia, una mare es va aixecar de la grada de convidats, se'n va anar directa al centre del plató, va agafar la seva filla pel braç, la va extirpar de les urpes de laMilái se la va emportar d'allà a tota velocitat. ¡Ahh! Va ser un moment extraordinari. Va passar a la gala de dijous passat.Merceditasestava practicant sobre la ratolinetaNoemíuna de les seves particulars sessions de tortura sobre la marxa.Noemí, nerviosa, es queixava, es lamentava. Amb veu tremolosa, acusava:«Feu coses per fer-me mal». IMerceditas, des del seu pedestal de reina del mambo, li cridava, amb acritud, agrament, al més pur estil de la Gestapo:«¿Ah sí? ¿Hem fet coses per fer-te mal? ¡Jo no he fet res! ¡Me'n puc anar al llit ben tranquil·la! ¡Nosaltres fem un programa! ¡La que se n'ha anat al llit al Brasil amb Fael ets tu! ¡I punt!». ¡Ahh! L'atmosfera era d'una violència irrespirable. I en aquest clima de prepotència torturadora, de sobte vam veure aparèixer una dama que arribava gairebé corrent de la grada de convidats. Era la mare deNoemí. Va agafar la seva filla. Va exclamar:«Noemí, ¡ens en anem cap a casa! S'ha acabat l'espectacle. Ja n'hi ha prou». I van fugir del plató agafades de la mà. ¡Ahh! Quin cop més extraordinari. Quina eloqüència gestual. Quin rescat més reconfortant. Davant el suplici, el martiri que estava patint la seva filla, no va poder aguantar-ho més i se la va endur d'aquell aquelarre.
