Reportera amb burca
Exercici de simulació a7 días, 7 noches(A-3 TV): una reportera del programa, vestida de negre de dalt a baix, i amb la cara totalment tapada per un burca, s'ha posat a circular per carrers i places de Madrid per captar, amb càmera oculta, la reacció dels vianants. Davant el pas de la redactora he anotat comentaris del tipus«¡Se l'haurien d'emportar presa!», o«¡A mi m'ha fet por!», esquitxats d'exabruptes gestuals, com aixecar-se totes les senyores d'un banc d'una plaça quan veien que ella s'asseia al seu costat. És evident que la consideració moral que el burca porta implícita és perversa i malaltissa: trasforma la condició femenina en una espècie de realitat a amagar, a engabiar, a esclavitzar dins d'una presó de tela negra. O sigui, que aquesta forma d'apartheid és netament condemnable. Però dit això, també s'ha d'advertir que com a estratègia televisiva l'ús de la disfressa per obtenir informació sobre la marxa és discutible. Periodísticament parlant, el mostreig obtingut, encara que espontani, no és elevable a categoria. Resulta poc fiable. Encara que és veritat que en el periodisme clàssic s'ha fet servir molt, i el truc pot servir com a esquer per pescar reaccions meditables.
