Rebel, i amb idees
Espurnes de televisió de qualitat. Rareses. UnImprescindibles(La 2) dedicat aAna María Matute.La niña de los cabellos blancos, l'han titulatJúlia OteroiDavid Fontseca, els autors d'aquesta cuidada producció. Homenatge en vida a l'escriptora guardonada amb el premi Cervantes del 2010. Segons molts, un premi que potser va arribar una mica tard; com tard ha arribat aquesta poètica televisiva, realitzada fa any i mig, any i mig de descans en algun magatzem de TVE. Però no siguem mesquins. Celebrem que finalment ha arribat. Pinzellades de la vida d'una noia que havia nascut per ser mansa flor de bon bressol, i va acabar sent rebel, conquistadora, i extraordinària escriptora.«No és que fos rebel, ¡és que tenia idees!», va advertir el seu germàJosé Antonio. I ella va confessar:«Naturalment, jo no vaig arribar verge al matrimoni». ¡Ahh! En aquella Espanya carca dels anys 50 això era tremendo.Ana María Matutesegueix transpirant una sensibilitat especial i permanent que li permet explicar -d'una manera molt intensa- les coses que al llarg de la vida ha anat descobrint. La mort, posem per cas. La va descobrir durant els bombardejos de Barcelona. Fins aleshores per a ella la mort era una paraula inconcreta. Però va veure un home estès en un solar, un home amb barba, inerme, amb un dels braços estesos al llarg del terra, i al final, en la seva mà oberta, va veure que hi tenia un tros de pa i una mica de xocolata. ¡Ah!Ana María va descobrir a través d'aquesta escena que la mort és un misteri. Aquell pobre home en tota la seva vida no s'hauria pogut imaginar que mai no s'acabaria el berenar.
