Rapat amb ganivet de cuina
S'ha acabat l'estada a Espanya dels indis salvatges himba i mentawai (Perdidos en la ciudad, Cuatro) i encara que aquests indígenes se'n van una mica tristos, perquè són bona gent i ens han agafat carinyo, la veritat és que no sabem si quedaran traumatitzats de per vida després de les experiències, o cops, que els han descarregat aquí. Un dels moments més durs va ser quan els van portar al museu de cera. Es van quedar estupefactes. No van aguantar ni 10 minuts. Deien que allò eren cadàvers, morts embalsamats, i els va agafar uniuiuterrible. Però segurament el cop més contundent va ser portar-los al teatre a veureNinacantant el musicalMamma mia. ¡Ah! Això deu deixar una empremta tremenda; molt profunda. Com a cop de simpatia anotem el dia que van portar al sastre un dels indígenes. Va quedar tan impressionat amb l'americana i els pantalons de conjunt, la camisa i la corbata que durant el sopar va estar quietíssim, sense dir ni piu, perquè«si em poso a parlar, em moc i se'm pot arrugar la roba». Encara que potser es poden haver impregnat d'alguna d'aquestes coses inútils que aquí anomenem civilització, la veritat és que els seus costums no els han perdut. La nit del comiat es van empolainar rapant-se el cap amb el ganivet del pa de la cuina. Una cosa s'ha d'agrair al programa: en aquests 30 dies per les Espanyes no els hem vist mai, ni una sola vegada, palplantats davant d'un televisor mirant la papilla televisiva. ¡Ah! És francament elogiable aquesta preservació del cervell dels indígenes.
