¡Quina parella!
Després de gairebé quatre anys d'absència de la cadena en què tan colossals èxits va aconseguir amb Crónicas marcianas, Xavier Sardà ha tornat a Tele 5 com a opinador i debatent d'El gran debate. Home, la veritat és que aquest retorn, aquesta nova entronització televisiva, ha estat molt entretinguda. Sardà segueix sent una notable criatura escènica. Als platós s'envalentona -¡diguin-m'ho a mi!- i sap com pocs dinamitzar el debat incrustant en el paisatge de l'opinió pinzellades de xou. Jordi González el va fer debutar com a comentarista de les últimes declaracions de Cristóbal Montoro, ja saben, aquella mena d'insinuació, advertència o amenaça que el ministre d'Hisenda acaba de llançar a periodistes, artistes i creadors d'opinió. Respecte a les seves relacions amb Hisenda, va dir Sardà, amb una barreja de tragèdia i d'humor: «Jo ja porto dues cornades. Una aquí -i es va assenyalar el ronyó dret- i una altra molt delicada a l'engonal. Ara estic relativament tranquil. Però el que hauria de fer el ministre és parlar clar. A nosaltres ens tenen controlats. El que hauria de fer és disparar cap amunt. El 71% del frau fiscal no és aquí baix sinó a les altures». I el públic assistent el va premiar amb una bonica ovació. Però potser el moment més vistós, des d'un punt de vista estrictament televisiu, va ser quan es van ajuntar al plató, mà a mà, cara a cara, colze amb colze, Xavier Sardà i Pedrito Ruíz. ¡Ahh! Quina gran parella còmica van conformar tots dos de seguida. Van començar amb una simulació d'emprenyada molt reeixida, un inici virulent en què Pedrito va irrompre dient sense embuts: «A mi em cau molt malament, Javier. No em va portar mai a Crónicas marcianas a fer striptease». I Sardà li va contestar: «Doncs tu ets el Beppe Grillo d'aquest país. O sigui que no t'enterris tant -referint-se al happening que Pedrito va muntar l'altre dia escenificant el seu propi enterrament- i ¡presenta't d'un cop a les eleccions!». I tots dos reien com criatures.
