Porters, barbers, ¡polítics!
Quina bonica resurrecció la que acaba d'impulsar Pitu Abril a La porteria (BTV). «Com va dir César Luis Menotti, '¡el més avantguardista és recuperar els clàssics!'» ens deia Pitu amb una gran satisfacció a l'inici del programa. I, efectivament, la recuperació del classicisme va consistir a veure aparèixer aquelles criatures que tant van triomfar 22 anys enrere a La barberia de TVE Sant Cugat, és a dir, Enrique Lacalle, Jaume Sobrequés, Francesc Baltasar, Ernest Benach i Carles Canut. Home, hem trobat a faltar Jaume Camps, és veritat, però Lacalle ens va il·luminar amb un missatge divertit: «M'ha dit Camps que no ha vingut, perquè el seu principal adversari (Sobrequés) el té desbordat amb el seu sobiranisme, i que no es veu amb forces per presentar-se aquí com a socialista». ¡Ahh! Com rèiem amb aquest món al revés tan divertit, amb aquest pintoresc Sobrequés que ha passat del socialisme a l'independentisme, i amb un Camps que s'ha absentat perquè no s'atreveix a recollir el càrrec vacant de socialista del grup (més rialles). El novembre del 2010, el primer dilluns després de les eleccions autonòmiques en què va triomfar Mas i va perdre Montilla, Pitu ja va reeditar La barberia fusionant-la amb La porteria. Aquí els ho vaig explicar amb el títol de Porters, barbers... ¡polítics! Aquella va ser una reedició puntual. Ara la resurrecció és definitiva i serà cada dilluns. Però el títol serveix igual: segueixen sent tots uns fantàstics humoristes de la política. Benach deia, contentíssim: «L'argument és el número 11. 11 jugadors del planter blaugrana van guanyar el Llevant. 11 punts li portem al Madrid. ¡I 11 nous diputats són els que diumenge va guanyar Junqueras!». ¡Ahh! Com es delia de gust. O sigui que el futbol era l'excusa per continuar parlant de política. En un moment donat, Sobrequés va llançar una meditable teoria. Va sortir al pas de l'opinió de Lacalle sobre l'exclusió europea d'una Catalunya independent, i el va contraatacar dient: «Home, estarem fora d'Europa, ¿i què? També ho estan Suïssa, Andorra... i els va molt bé». ¡Ah! Aquest és un argument que es mereix la nostra atenció. Una Catalunya entesa com a paradís fiscal tindria el seu atractiu. Vindrien capitals a cabassos. Gibraltar quedaria a la ruïna. I al damunt podríem muntar Las Vegas de debò, i no aquesta broma que pensa fer Adelson a Madrid. ¡Ah! Aquesta fusió de La porteria i La barberia ens proporcionarà grans alegries.
