Polseres poliglotes
Ni un bri d'intensitat, ni un mil·ligram d'emoció, ha perdut la versió castellana dePolseres vermellesque acaba d'estrenar A-3 TV en horari de rigorósprime time, i que ha obtingut a més una excel·lent audiència amb què ha liderat la nit. Enorme satisfacció doncs per al seu creador,Albert Espinosa,per al director,Pau Freixas,i per a la resta de l'equip i excel·lents intèrprets. I m'atreveixo a dir que també per a TV-3, la cadena que va creure en aquesta extraordinària història, que la va impulsar sense reserves, i que ara està immersa en la fase de construcció de la segona temporada. Només un apunt, una pinzellada, sobre algunes veus ronques, algunes orelles sordes com una tàpia, que s'han estranyat, i s'han lamentat amb acritud, que s'hagi mantingut la banda musical en català (subtitulada en castellà). ¡Ah! Després de tants anys suportant telesèries sobre hospitals en què de l'única cosa que es tractava era de veure amb quina infermera se n'anava al llit el cirurgià, o com furgaven en la malaltissa contemplació de falsos accidentats coberts de quètxup; si després d'aquesta trajectòria,cutrei de poca volada, resulta que el gran retret aPolseres vermelles és que les cançons de la banda sonora s'han mantingut en català, ¡ah!, llavors només podem entonar un al·leluia colossal i fantàstic. Potser si les cançons fossin en anglès, o en serbocroat, els ferotges lladrucs s'haurien transformat en dolços miols d'alabança.
