Operació Pantoja: el contraatac
Bé, ja que Tele 5 téPaquirrínaSupervivientes, i a més estreny el setge de carinyo i de massatges a la seva mare amb vista a poder-la tenir algun dia asseguda en un plató, l'altra gran cadena privada (A-3 TV) ha contraatacat, i acaba d'estrenar una minisèrie de dos capítols sobreIsabel Pantoja, una coseta d'aquestes, tan curioses, que en diuen biopic (Hoy quiero confesar). Diguem d'entrada que la interpretació és excel·lent. Com gairebé sempre, el quadro d'intèrprets són el gran reflotador d'aquestes precipitades produccions.Belén López, per exemple, que fa el paper dePantoja, broda el personatge sense assemblar-s'hi en absolut. O sigui, que no es tracta de fer una imitació, un clon, sinó que es tracta d'estar convincent. IBelén Lópezho està. També l'actriuMariana Corderofa una excel·lent DoñaAna, sense assemblar-s'hi físicament. Aquesta tremenda DoñaAna, mare, carrabina i àngel de la guarda d'Isabel, tot a la vegada, que en un moment donat, quan la tonadillera grava el seu primer disc, rep un ram de flors d'un admirador i la seva mare, després de mirar la targeta del remitent, ordena:«¡Que se l'emportin! De donnadiesja en tenim molts. La meva filla mereix el millor: ¡un torero!». A qui sí que han clavat, fisícament parlant, és alPaquirríndel 1985. La criatura elegida és idèntica a l'original d'aquell temps en què la seva mare el pujava a l'escenari, en braços, i donava les gràcies a laReinaque estava a la llotja del Teatre Lope de Vega. Una altra cosa és aquesta moda que els ha entrat a les cadenes de fer biografies glorioses, definitives, sobre persones que encara tenen una salut excel·lent. Evidentment és una moda, però també és fruit de la fam que impera, això que els deia al començament, aquesta pugna, aquesta competència entre cadenes, aquest mirar-se de reüll amb la boca oberta i aflorant les dents: si una té contractat el nen en exclusiva -i gairebé també la mare-, l'altra ha d'agusar l'enginy i inventar-se una altraPantojaper la via de la comèdia.
