No genuflexa ni davant el Papa
Han tingut mala sort les reines de lesmatinéesdel gran telehipòdrom estatal: la duquessa s'ha casat just quan elles ja havien acabat els seus programes. ¡Bona l'hem feta! Amb raó,Ana Rosa Quintana, al finalitzar els seusEsenciales Ana Rosa(T-5), va exclamar una mica pansida:«Bé, almenys hem aconseguit fer una cosa històrica per televisió: hem retransmès un casament que encara no s'ha produït». ¡Ah! Tota una gesta malgrat la mala sort. Efectivament, es van passar tot el matí celebrant el casament, connectant amb Sevilla i per fer-se una il·lusió es va posarAna Rosa, i tota la seva escuderia de xafarders, unes vistoses pameles i uns vestits de disseny per tenir la sensació que, sense moure's del plató, eren al casament sevillà.Bibiana Fernández deia,amb segones intencions:«¡Duquessa!, com que no m'ha convidat m'he vestit així perquè vegi com hauria anat si m'hagués convidat».¡Ahh!Susanna Grisotambé va voler dedicar el seuEspejo público(A-3 TV) a un esdeveniment que es va produir mitja hora després de tancar el seu programa. I per ambientar-se, ella iAlbert Castillónes van posar unes carotes de cartró, amb l'efígie de la duquessa i del funcionari, i es feien magarrufes, i connectaven ambJesúsMariñas,que estava circulant pels voltants del palau, molt excitat. Va ser un instant molt entendridor quan ens van ensenyar una ciutadana que resulta que feia que era allà, a primera fila, des de les sis del matí, per poder tocar els nuvis amb les mans. ¡Ah! Qui ho sap si aquesta dama sacrificada havia matinat tant, perquè també albergava una altra il·lusió: aconseguir aquell lloc tan privilegiat per, a més a més de mirar, poder ser mirada. O sigui, per no passar inadvertida. Això em recorda aquella anècdota d'un celebrat acadèmic de la Llengua que, davant una visita dels Reis a Barcelona, es va enfilar a un banc de fusta de la Diagonal i li va dir al seu acompanyant:«Vine, Juan Ramón, puja aquí amb mi, i així quan passin Ses Majestats saludant les masses, ens veuran i ens reconeixeran».
