monegal11042011
TambéInforme semanal(TVE-1) ha dedicat aquesta setmana un complet reportatge-documental alcavaliereBerlusconi, en què ressalta la corrupció que l'envolta. Sorprèn d'aquest treball, sobretot, la dislèxia del poble italià. Hi ha tres sonors casos de frau, suborn i corrupció econòmica, coneguts comLes tres M (Mediaset, Mills i Mediatrade), que la fiscalia ha detallat molt bé, assenyalant com amb aquestes empreses ha practicat delictes continuats en les compres de telesèries estrangeres a base d'un empedrat de societats opaques situades en paradisos fiscals. Amb un sol d'aquests tres casos n'hi hauria prou en qualsevol democràcia per obligar a dimitir el president de Govern que hi estigués involucrat. Tot i això,Berlusconiestà sortint indemne d'aquestes intolerables delinqüències, no només pels seus tramposos subterfugis, forçant lleis que fan prescriure els delictes a gran velocitat, sinó perquè el poble italià -immers en una apatia social preocupant- sembla que tanca els ulls davant d'aquesta trama delictiva. En canvi, el seu procés per delictes de corrupció de menors en les seves famoses orgiesbunga bunga,comprant menors d'edat, això sí que ha despertat bona part del que en podríem diril popolo italiano. És a dir, que no són els delictes monetaris els que faran caure elcavaliere, sinó la seva corrupció moral, no menys greu, per una altra part. És un tema meditable des d'un punt de vista d'anàlisi del comportament de les masses populars. Però com diu molt bé un bon amic meu de l'Emília-Romanya: ja sigui per lladre o per corruptor de menors, pel que sigui, però que caigui.
