Monegal: A TVE ja només hi falta Urdaci
«Males notícies per al periodisme», ens va advertir Sandra Sabatés (El intermedio) quan ens informava del nomenament de Juan Antonio Sánchez com a nou president de RTVE. I Wyoming va afegir: «En efecte, té un expedient impressionant. Ja va dirigir anys enrere la TVE de l'època Aznar, i després la Telemadrid d'Esperanza Aguirre. El seu currículum presenta una executòria que serà recordada per les denúncies de manipulació i censura informativa sobre les manifestacions contra la guerra de l'Iraq, els atemptats de l'11-M i l'enfonsament del Prestige». I recorrent a l'arxiu de Youtube ens van rescatar aquella famosa intervenció «del periodista estrella dels seus informatius», l'inevitable Alfredo Urdaci, quan va protagonitzar al Telediario el moment ce-ce o-o de trist i lamentable record. Home, amb el retorn de Juan Antonio Sánchez a TVE -nomenament que ha forçat el PP amb el rebuig de la resta de grups parlamentaris- sembla que, efectivament, estan fent girar el rellotge cap enrere. A TVE, Sánchez tindrà l'alegria de retrobar-se amb Julio Somoano, actual cap dels informatius, criatura que abans també va estar a Telemadrid, quan aquesta televisió pública no era una cadena sinó «un selfie d'Esperanza Aguirre», segons va advertir Wyoming amb conyeta. ¡Ah! Vist aquest panorama, ara, a TVE, juntament amb Sánchez i Somoano, només falta reincorporar-hi Urdaci, que està refugiat en un canal de segona divisió (13 TV), però que segurament espera un destí més brillant. Si a TVE arriba a conformar-se aquest trio, es compliran els desitjos d'alguns estrategs de l'opacitat: «El problema no són les protestes ni la corrupció, el problema és que hi hagi un tipus de periodisme detestable que es dediqui a explicar-ho». O sigui, anem directes cap al NO-DO, que allò sí que donava gust. L'audiència quedava narcotitzada en un tres i no res.