Miguel Blesa, quan era president de Caja Madrid (Cuatro).
No està tenint l'audiència que es mereix Jesús Cintora amb el seu programa The wall (Cuatro). Aconsegueix un share molt baix (2,6%). És una pena. El seu exercici dominical de repàs als temes més flagrants que assolen la societat és d'interès públic i hauria de concitar més atenció. Aquest diumenge, amb el títol de ¿Donde están mis ahorros?, ens va fer una tremenda dissecció, un just recordatori en to de denúncia, dels milers de persones -la majoria, jubilats, gent gran, la població més indefensa- a qui han robat literalment tots els seus estalvis amb les preferents. Cintora va posar cares als autors del lladronici. És a dir, va assenyalar els lladres. Es va aturar particularment en el que, gràcies a Aznar, va ser nomenat president de Caja Madrid, Miguel Blesa. D'ell Cintora ens deia: «Va arribar a multiplicar-se el seu sou per 18. I mentre anava de cacera en cacera, va col·locar en un sol any, el 2009, més de 3.000 milions d'euros en preferents». I van posar en pantalla les fotos del reportatge que acabava de publicar el diari El Mundo en què es veia Blesa posant, ufanós, amb els cadàvers dels animals que anava matant a trets d'escopeta. El mateix autor del lluminós i terrible reportatge, Javier Castro-Villacañas, va sortir en el programa advertint: «Blesa, de la mateixa manera que va abatre l'ós bru dels Carpats, també va acabar donant per mort l'ós verd de Caja Madrid. Va abandonar la presidència per la mateixa porta per on va entrar: per la porta del PP». ¡Ah! L'obscena eloqüència de les imatges del banquer-caçador, complementades amb el paisatge de les protestes dels pobres estalviadors a qui va robar i plomar amb les preferents, va ser un encertat cop televisiu. Es va plasmar cruament la veritat d'aquesta indecència. Segueixo pensant que aquest programa de Cintora, The wall, mereix més audiència.
