Metafísica del tacte
Del programa concursIncreíbles: el gran desafío(A-3 TV) ens ha subjugat el cas del jove fisioterapeutaCarlos, de Gijón, que posseeix una rara qualitat: té una memòria tàctil portentosa. Després de palpar -amb els ulls embenats- una criatura, és capaç d'identificar-la entre cent de diferents. ¡Ah! La metafísica del tacte obre un món de coneixement molt profund. Els cecs coneixen bé les possibilitats d'aquest sentit. Aquesta setmana, al programa deJuan Carlos OrtegaLa mitad invisible(La 2), parlant delConcierto de Aranjuez, va entrevistar una concertista de guitarra,María Esther Guzmán. Va explicar que quan era molt joveneta, després de participar en aquell concurs que hi havia a TVE anomenatEl mundo de la música, el mestreJoaquín Rodrigose li va acostar, li va palpar la cara, li va resseguir les faccions amb el tou dels dits i li va dir:«Serà difícil, però tu tocaràs el meu Concierto de Aranjuez». El va tocar al cap de set anys justos. ¡Ah! La dimensió del sentit del tacte, la seva fiabilitat, la seva profunda percepció, contrasta amb aquest món audiovisual, a vegades tan trampós, en què estem submergits. Aquest programa que ha estrenat A-3 TV, que condueixCarlos Soberaamb la seva habitual simpatia, és blanc, és interessant i és entretingut. En les agitades formes televisives que imperen avui en dia, no és fàcil apostar per un programa comIncreíbles. Que a més hagi triomfat és superlatiu.
