Metafísica de la pudor de peus
Des queUsun Yoon(El intermedio, La Sexta), mesos enrere, va anar a París a visitarFernando Arrabal, s'han convertit tots dos en una raríssima parella televisiva. Unacouplemediàticapatafísica, valuosa i potentíssima. No us podria dir qui persegueix a qui -jo crec que tots dos es van perseguint mútuament-, però la veritat és que es van trobant pel món i ens deparen sessions que ja les voldrien per a ells els fundadors del teatre de l'absurd. L'altre dia,Usunel va visitar al Teatro Zorrilla de Valladolid, on aArraballi han ressuscitat la seva obraEl jardín de las delicias, peça clau del seuteatre pànic, inspirada en el tríptic homònim de l'holandèsHieronymus Bosch(el Bosch). Asseguts a la platea del teatre,UsuniFernandoconversaven. Bé, conversar és un dir, perquè entre ells no hi ha diàleg possible, sinó cops de surrealisme bàrbar. El tema principal van ser els peus d'Arrabal, i en concret aquesta disciplina que segueix rigorosament i que consisteix a rentar-se'ls només els dimecres, exactament els dimecres, de cada setmana. ¡Ah! Com flipaven tots dos, i com ens divertíem nosaltres, amb la teatral excentricitat d'aquest instant. Per a més plasticitat, i en bé de l'espectacle visual,Arrabalno va trigar a treure's els mitjons i plantarli els peus aUsuna l'altura del seu nas. I ella els ensumava amb fruïció i exclamava:«¡No fan pudor!», iArrabal, contrariat, rematava:«Que estrany. Em dec estar fent vell»,i a partir d'aquí, dels peus i de la seva pudor, el dramaturg va edificar una despendolada metafísica de la neteja personal, basada en l'absència total de dutxa o de bany que, segons ell, és cosa de gent bàrbara i origen de moltes infeccions i catàstrofes. ¡Ah! MentreArrabal, eufòric, anava llançant les seves extravagàncies, jo vaig mig aclucar els ulls i em va semblar que aquell verb em traslladava a les èpoques daurades delsismes, aquells anys en què fenomenals criatures -des deTristan TzaraoJean Harp, fins aSalvador Dalí- disfrutaven fent allò que se'n va dirépater le bourgeoise, un art que exigia molt de talent i enginy, i que avui ja no existeix per falta de matèria primera, i per excés de ruqueria general.
