Massachusetts
Amb càrrec acabat d'estrenar, flamant, content, gloriós en la seva nova condició de secretari general de Convergència,Oriol Pujol Ferrusolava ser entrevistat ahir al matí perAriadna Oltraal programaEls matins(TV-3). La periodista li va preguntar:«¿Per què utilitzen vostès ara l'expressió Estat propi, en comptes d'anomenar-ho independència?». Va contestar:«És que no és exactament el mateix, encara que podria arribar a semblar-ho, sí. Sobre el concepte independència nosaltres intentem defugiraquells que intenten emmarcar-nos. Nosaltres podríem estar perfectament còmodes en una dinàmica dels Estats Units d'Europa, en què Catalunya seria la Massachusetts d'Europa. I això no és una estructura clàssica d'independència. Per la Convergència d'avui, pel catalanisme sobiranista, Catalunya és igual a Nació més Estat». ¡Ahhh! Els Estats Units d'Europa, la Massachusetts europea, l'Estat propi però no la independència... Ha estat un ideari maquíssim. Que un servidor no hagi entès res en absolut no té la més mínima importància. Sóc un ignorant profund. Aquí el fet superlatiu és veure com el jove i admirableOriolha anat creixent i progressant en el fantàstic i dificilíssim art de la suggestió política. Podríem afirmar que al llarg dels anys l'audiència televisiva hem pogut anar detectant com creixia la seva saviesa política al mateix temps que decreixia la mida de les seves colossals patilles. Tal com ahir ens explicavaAlbert Sáez en un lluminós article publicat al seu blocon line d'aquest diari, partint d'unes virtuoses reunions celebrades en un pis del carrer de Ganduxer, fa uns quants anys, un colossal quartet de criatures de l'elit més jove i prometedora de CDC (Oriol Pujol, Francesc Homs, Joaquim ForniDavid Madí) es van posar a dibuixar el futur. Avui, després d'anys de tenacitat i disciplina, aquest quartet ha arribat als cims que va dissenyar quan ells eren jovenets: partit, govern, ajuntament i sector negocis. ¡Ahh! Massachusetts.
