L'olor de la carn cremada
Hi ha ocasions, rares, molt poc habituals a la tele, en què davant d'una entrevista determinada sentim emoció, tendresa i dolor al mateix temps. Són moments insòlits. Televisivament infreqüents. Però encara és més estrany i valuós quan advertim des de casa que a l'entrevistador li passa el mateix que a nosaltres. Això va passar aquesta setmana ambAlbert Om(El convidat, TV-3). Va viatjar fins als Guiamets del Priorat, i allà, a la residència geriàtrica, va estar ambNeus Català. ¡Ah! Durant un dia i mig es van anar trobant. S'asseien junts a l'habitació de laNeus, o en un banc exterior, a la fresca. Aleshores l'Albertli insinuava algun tema i escoltava les seves respostes, les seves consideracions, els seus records. Nosaltres a casa també escoltàvem amb una inusual barreja de silenci, respecte i interès. Hi va haver instants que ens van arribar molt fondo. Quan va explicar que alcamp de la mortde Ravensbrück els forns crematoris no paraven. S'hi van arribar a cremar més de 92.000 dones. I deia, la Neus:«L'olor, l'olor de carn cremada d'una persona no és la mateixa olor que la de qualsevol altre animal. És una olor diferent. Fins i tot el fum que sortia de la xemeneia era un fum diferent. Més blanc». ¡Ah! LaNeusevocava, amb fermesa, amb valentia, i amb molta tristesa, aquella tragèdia. I ho feia amb la convicció que s'ha de fer, que s'ha de recordar, que no es pot deixar que tot allò ho tapi l'oblit o el silenci,«perquè els ho devem als milers de dones que van matar».Albert Om callava, però als seus ulls hi havia una pàtina eloqüent: una immensa emoció, una enorme tendresa, i també un gran dolor. Exactament el mateix que a nosaltres, a casa, ens estava passant. ¡Ah! Valuosa entrevista, la d'El convidat d'aquesta setmana.
