Llegir entre línies, amb il·lusió
Després de la important i comentadíssima aparició del president Mas al Parlament, al TN vespre (TV-3), vam veure un exercici interessant. Van connectar amb el primer pis de l'edifici parlamentari i allà, al costat de l'escala, hi havia asseguda Raquel Sans amb el seu company de cadena Josep Maria Martí, a qui li va fer una lluminosa entrevista. Va començar advertint-nos Raquel la intenció de la trobada: «És per llegir entre línies les paraules del discurs d'Artur Mas». ¡Ahh!, el plantejament ens va interessar moltíssim a casa. Això de «llegir entre línies» el discurs del president ens va semblar apassionant. Aquest tipus de plusos d'opinió no són habituals als TN, i quan succeeixen només puc que alegrar-me i recolzar-los, perquè poden ajudar a enriquir-nos, il·luminant arestes que potser a l'audiència ens passen per alt. En aquest cas l'il·luminador, Josep Maria Martí, periodista de TV-3 que dirigeix l'estimable programa Parlament, és un professional que s'ha llaurat amb els anys un perfil important com a analista polític fiable. A casa, doncs, vam quedar molt il·lusionats davant aquesta lectura entre línies sobre la marxa. Raquel va preguntar: «¿Artur Mas va a remolc dels esdeveniments? ¿El president improvisa?». Resposta: «No, no. No és una persona arrauxada. Té full de ruta i té punts de referència». I va fer llavors Raquel: «¿I quins són aquests referents?». I Martí va seguir il·luminant-nos: «Arrenquen del 1995, quan va anar al Quebec. Allà va viure el segon referèndum per la independència, que per cert es va perdre per molt pocs vots. Mas en va prendre nota. Sobretot nota del tempo, que és molt important. Si els quebécois haguessin fet el referèndum un any abans, o un any després, l'haurien guanyat». Raquel Sans estava quedant encantada amb aquelles advertències del seu company. Per concloure li va llançar un últim tema: «Mas continua sense pronunciar la paraula 'independència'». I llavors Martí va respondre veloçment: «¡Però utilitza eufemismes molt clars! No parla d'independència perquè la paraula no agrada a Europa, ni tampoc als mercats. L'única forma de conèixer el grau de suport popular és convocar eleccions. ¡És la millor manera!».
