L'Ignasi espera del petó de la Cris ('Polseres vermelles', TV-3).
Extraordinària delicadesa. Tendra interpretació. Profunda escena. S'ha produït la primera mort d'un dels nois que integren el club de Polseres vermelles (TV-3). Es tracta del joveníssim Ignasi (Mikel Iglesias). El seu malmès cor no ha resistit la intervenció quirúrgica. Però el moment d'intensitat es produeix abans que el portin cap al quiròfan, quan l'Ignasi enganya piadosament la seva amiga Cris (Joana Vilapuig) i estirat al seu llit hospitalari li diu que només li practicaran una ressonància magnètica. Li demana llavors un petó. Murmura, mirant-la amb un cert torbament: «Mai li he fet un petó a una noia. ¿Ens podem fer un petó? Un petonet petit. Un piquito». I l'Ignasi tanca els ulls, esperant els llavis d'ella. ¡Ah! Conscient que aquest pot ser el seu últim instant de felicitat, intenta atrapar el seu primer petó. I ella li dóna una bufetada, suau, de bon rotllo, inofensiva, alegre, perquè no sap, és aliena, a la gravetat del moment. Aquest instant televisiu aconseguit transcendeix la mateixa tele. Aconsegueix emocionar-nos netament. No m'estranya que l'altre dia s'hagués de suspendre la presentació del llibre Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine, del qual és autor Albert Espinosa, l'ànima d'aquestes Polseres. Eren tantes les criatures assistents que es va haver d'anul·lar l'acte perquè es va desbordar l'aforament. Precisament dilluns Espinosa va assistir al programa Divendres (TV-3) i li va explicar a Xavi Coral la història del títol del seu llibre. L'hi va suggerir una senyora gran, de 90 anys. Li va dir: «A vostè, que li agraden els títols llargs, anoti aquest. I no s'oblidi, sobretot, del 'però digue'm vine'. La vida canvia molt si algú, alguna vegada, et diu vine». Efectivament. La vida de l'espectador televisiu canvia, recobra l'esperança, amb l'exquisit 'vine'm a veure' de Polseres vermelles.
