L'extraordinària simpatia del Joan
Jornada màgica, fantàstica, emocionant. La crisi no ha afectat gens ni mica les desinteressades aportacions dels ciutadans. O sigui,La Marató de TV-3. Excel·lent treball deXavi CoraliEspartac Peran, fantàstics majordoms al servei d'un programa -una causa- que sempre distingeix TV-3 de la resta de cadenes de tot l'Estat. Aquesta parella de presentadors ha funcionat amb una precisió i amb unsavoir-fairemolt notables. Van tenir un cop molt bo quan elXavies va transformar en pianista, i l'Espartac,en vocalista, i ens van interpretar una versió suggestivament modificada delSeguirem somniant,de Sopa de Cabra. L'aportació en clau politicotelevisiva ens la va proporcionarEnric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Va dir:«La força de La Marató és la força d'un poble mobilitzat per un mitjà públic potentíssim que és TV-3. I TV-3 és un projecte de país que en absolut està en qüestió». O sigui, i per si de cas, una bonica i inequívoca declaració de defensa de la cadena; un avís a navegants, mentre segueixi al càrrec. I l'instant d'emotivitat més tendra i colossal, aquella aparició del nenJoan Escolà que porta trasplantat part del fetge de l'Iván, que és el seu pare. Alegre, graciós, divertit, de reflexos rapidíssims, elJoan es va transformar en la condensació, en el resum, de tot el queLa Maratórepresenta. Ens va donar una lliçó d'humanitat i de bon rotllo, i a més amb una ironia, una conyeta sana i divertida, sorprenent per a la seva edat. Quan l'Espartacli va dir si volia dir alguna cosa més, va saltar com una centella i va exclamar:«Sííí, als fabricants de medicaments: ¡a veure si els poden fer més bons!». ¡Ahhh! M'agradaria veure més sovint elJoana la tele. Té una forma d'expressar-se, una vivesa, una perspicàcia, que m'ha deixat bocabadat i absolutament fascinat. ¡Una abraçada molt forta i cordial,Joan!
