L'èxit és la mare, no el fill
En la quarta temporada de ¿Quién quiere casarse con mi hijo? (Cuatro) es confirma i es reafirma la gràcia, el ganxo, el gran encert d'aquest divertidíssim programa: disfrutem més amb les mares que amb els seus pollets a la recerca de costella. Aquestes senyores donen un joc fantàstic. Amb l'ajuda d'uns guions enginyosament bàrbars, molt aguts, molt esbojarrats, molt entretinguts, aquestes dames s'han instituït en les grans estrelles d'aquest xou. En aquesta quarta temporada, i en només els dos capítols emesos fins ara, la gallega María José ja s'ha erigit en la gran atracció. És una dama molt particular. El seu aspecte físic a mi em recorda moltíssim aquella actriu nord-americana, Nancy Walker, la impagable Mildred majordoma i assistenta de Rock Hudson i Susan Saint James en la sèrie McMillan y esposa que amb tant èxit va emetre TVE entre el 1972 i el 1976. María José té cops molt bons. I el seu suposat fill Markus, també. Dic suposat perquè tot és comèdia, i probablement ni les mare són les seves mares, ni els fills són els seus fills, ni res és el que sembla en aquest festival. «M'agraden les noies que es facin mirar i que siguin una mica putots, però putots que siguin familiars, això sí (...) Jo et miro la mà i ja sé com tens el membre (...) Em sento reflectit en les coses exclusives, Cartier, Gucci.., res que recordi un obrer (...) Això que anomenen la movida madrilenya és del temps de la guerra (...) Els meus amics i jo som com la generació del 27 però en subnormal (...) A veces me voy por los hilos de búbeda». Aquests són alguns dels reliquiaris que han deixat anar aquest any els integrants d'aquest espectacle buf. ¡Ahh! Els guionistes són molt bons. I els que han elaborat el càsting de criatures segueixen demostrant gran saviesa: l'elecció de mares, fills i senyoretes pretendents és perfecte. Luján Argüelles, la presentadora, disfruta. Nosaltres també. No es pot demanar més d'un entreteniment amb tocs de disbauxa surrealista, esbojarrat, espumós, i inofensiu.
