La sanitat en una bóta
Pablo Motos(El hormiguero, A-3 TV) ens produeix a casa una espècie de ying-yangemocional molt estrany. És una raresa televisiva notable. A vegades ens vénen ganes d'estrangular-lo. Entenguem-nos. Un estrangulament virtual, sense causar-li cap mal. Posem-ne un exemple. Fa uns dies va tenir de convidat el gran actorJean Reno. ¡Ah! Un intèrpret d'aquesta categoria, que ha coprotagonitzat pel·lícules comRoninjuntament ambRobert De Niro,El profesional(Léon) juntament ambGary Oldman, oFrench KissambMeg RyaniKevin Kline, un actor d'aquesta talla assegut al plató, i resulta que es van dedicar a posar-li una tassa de vàter al davant perquè endevinés si quan estiraven la cadena s'empassaria un globus, una bossa d'herbes o una moneda de dos euros. ¡Homeee!, francament, ens van vanir ganes d'estrangular tot l'equip, incloses les formiguesTrancas,BarrancasiPetancas. No obstant, hi ha altres jornades, altres dies, en què només podem felicitarMotosde manera entusiàstica. És el cas d'abans-d'ahir, que va començar el programa recriminant al Govern les intolerables maniobres de privatització d'hospitals públics, i per il·lustrar aquest atropellament va construir un esquetx que mereix ser ressaltat. Any 2016. Espanya. Un ciutadà a qui se li ha de trasplantar un ronyó, a vida o mort, és ingressat en un hospital que era públic i que han privatitzat. L'acompanya la família, àvia i néta incloses. El malalt estirat al quiròfan, el cirurgià es veu en l'obligació d'anar demanant diners mentre va operant. I la família ha d'anar venent els seus objectes personals, allà mateix, sobre la marxa, perquè pugui acabar el trasplantament. I la pobra àvia acaba ficada en una bóta per tapar-se les parts, perquè ha hagut de vendre fins i tot la roba que portava. ¡Ahh! A més de sarcàstic, l'exercici ha estat d'una encertada brutalitat. Ho aplaudeixo. És un avís. És el que ens espera si la febre privatitzadora va prosperant.
