La resurrecció de Cantizano
No aporta res d'extraordinari l'estrena d'aquesta espuma estiuenca en forma de karaoke titulatDando la nota(A-3 TV). És un format antic, tipusFuror(1998), en què dos equips de famosets de la tele competeixen a veure qui ens cau més simpàtic, encara que facin més galls que en un galliner. Ho han aconseguitFlorentino Fernándezi sobretotAna Milán, que és una senyora que sap dinamitzar un plató, malgrat que la tele encara no hagi sabut trobar-li el lloc que li correspon. La que no ho ha aconseguit, de cap manera, és lapijetaCarmen Lomana. Es constata que aquesta criatura ja no dóna més de si. D'aquesta gasosa per anar omplint les nits de juliol i agost l'única cosa ressaltable és la resurrecció deJaime Cantizano,que feia vuit mesos que hibernava a la cadena. ¡Ah! Aquest és un tema molt maco que mereix atenció. Després de protagonitzar aquell final deDECtan cafre, impulsant les imatges robades delbailaorCanalesfent treballs de bragueta sobre l'amiguet, ensorrats en una platja de la Blanca Subur, passat aquell sorral semiporno que va motivar el tancament definitiu deDEC, és molt possible que A-3 TV hagi mantingutCantizanoreclòs en alguna virtuosa institució, una hibernació oxigenant, netejadora, perquè el noi s'anés recobrant a poc a poc, i també per donar-nos temps a nosaltres a oblidar aquelles misèries. ¡Ah! Aquests reciclatges sobre les criatures que les cadenes tenen en nòmina acostumen a donar resultats fantàstics. Queden com nous. Millor queCarmen Sevillaquan se submergia a la Clínica Buchinger de Marbella. És a dir que ha reaparegut unCantizanod'allò més espavilat, cantant i fent cabrioles variades, i fins i tot l'han premiat creant unes figuretes inspirades en ell, i les han batejat com aMiniCantis. ¡Ahh! A mi m'han recordat el ninotetKen, aquellpollastreque voletejava inofensivament al voltant de laBarbiede Mattel.
