La Puta i la Ramoneta
Donem la benvinguda a la nova temporada dePolònia, el millor informatiu per la via del sarcasme i la ironia que podem disfrutar. Celebro que el nou director de TV-3,Eugeni Sallent,no hagi passat sobre aquest programa la màquina de triturar. Mantenir-lo a la graella no només és bàsic per a la salut mental d'aquest país, també és un signe d'identitat, unfet diferencial-aquest sí- que fa de la Televisió de Catalunya una estimable raresa en el conjunt del telehipòdrom. Atent sempre a l'actualitat,Toni Solerha fet un exercici molt lluminós i corrosiu sobre aquestes dues criatures que durant tants anys han acompanyat, i influït decisivament, en la política de CiU: la senyoraPutai la senyoraRamoneta.I han escenificat la seva defunció, elles reposant inermes en dos taüts, iArtur Mas dirigint el funeral i pronunciant un sentit respons. Deia, emocionat: «Elles ens han ensenyat com fer política. També ho van fer amb el presidentPujol. Mentre una aconsellava moderació, l'altra exigia donar canya».I amagant una llàgrima va concloure:«Han mort en tràgic accident camí d'Ítaca. ¡Ai! ¡Ara que les necessitava per convèncer els empresaris!». I tota l'endolada concurrència plorava amb gran desconsol. ¡Ahh! La caricatura ens il·lumina. Efectivament laPutai laRamonetahan acompanyat la manera de fer política dePujol-i ara de Mas- des de la fundació de Convergència. Un estil inconfusible: l'art del fingiment, o la metafísica del fariseisme. L'esquetxha estat impecable. Estèticament molt divertit. Conceptualment, profund. Però el nostre canari flautaPapitu, doctor en Ornitologia Política per la Universitat del Zoo de Barcelona, veïna al Parlament de Catalunya, ens ha assegurat que laPutai laRamonetasegueixen vives. I ha concretat: mentre a una la col·loquen a les manifestacions cridant«¡Independència!», a l'altra l'asseuen als despatxos del gran capital i crida:«¡Només pacte fiscal! ¡Tranquils, tranquils!».
