La primera d'arribar a Mali
El que està passant a Mali, i a Algèria, posa sobre la taula la importància del corresponsal de guerra en els serveis informatius de les cadenes. La primera periodista televisiva -l'única fins ara- que ha pogut entrar a Mali i enviar una crònica des de Bamako ha estat la infatigable, la incansable, la tenaçMayte Carrascoper aInformativos Tele 5. Pedro Piquerasva connectar amb ella dimecres. Van conversar sobre les represàlies dels gihadistes per l'ajuda que Algèria estava prestant a França i per la sort que podien córrer els segrestats a la planta de gas. I les paraules deMaytevan ser exactament aquestes:«És un segrest de pel·lícula que pot acabar en tragèdia». Només 24 hores després -ahir, a primera hora de la tarda- ens va arribar la notícia de la massacre.Mayte té olfacte. I sobretot experiència. La vida, la professió que ha elegit, és aquesta: corresponsal de guerra. Sempre al peu del canó. Sempre jugant-se-la. La grandesa i el servei que ens presta aquesta periodista tenen un mèrit afegit enorme: ésfreelance, no la recolza cap empresa, cap cadena, cap grup multimèdia. Ella es paga els seus viatges als conflictes que broten, siguin on siguin. Ella decideix on anar, i costeja per si mateixa les despeses que el seu ofici li comporta. Una vegada em va dir a Barcelona Televisió:«M'he de pagar fins i tot l'armilla antibales». Per això vull ressaltar, i agrair com a espectador, quePedro Piqueras, responsable dels informatius de Tele 5, li obri aMayte-almenys puntualment- la finestra, la potent plataforma, que és la seva cadena. Que almenys algú compri la seva feina, les seves cròniques, la seva rapidesa, la seva entrega, la seva mirada, la seva vocació. A la seva difícil tasca hi afegeix aquesta companya una abnegació colossal. Periodisme en estat pur. Si la tele és alguna cosa, és imatge. IMayte Carrasco, ara mateix, és els nostres ulls.
